La Parola : emmècllar/emmèlar (s'-)
37329
definicion : Sè mècllar ou sè mèllar, betar son nâs, s'ocupar.
- Francês : emmêler (s'-)
- Gramatica : vèrbo 1 a [-ar : chantar]
- Gramatica : vèrbo pronominâl
- Varianta : enmècllàr (s'-) [VdA]
- Varianta : enmècllàr-sè [Pie]
- Varianta : enmèlàr-sè [Pie]
- Frâsa : Volêr s'enmèllàr de tot.
- Frâsa : Enmèlla-tè pas.
- Frâsa : Vin pas t'emmèllàr, te nen comprends ren.
- Frâsa : T'âs tant volu t'emmèlàr, ora arrenge-tè.
- Frâsa : 'L at pas volu s'emmèlàr de ceta afére.
- Frâsa : Mè je m'emmèlo pas.
- Frâsa : 'L étie pas franc nèssua a la cura, màs, muerre, quârques-uns desiant que 'l aviêt fêt comptio de muerre lé. Lo mondo vôt pués franc s'emmèllàr de tot!
- Frâsa : Encor lo diâbllo s'emmèle ora!
- Frâsa : Emmècllàr-sè de les chouses de los/l'ôtros.
- Frâsa : Emmèla-tè de tes bagues.
- Frâsa : S'emmèlàr de tot. Mècllàr son bèc de pertot.
- Sinonimo : mècllar/mèllar (sè -)