Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 39505
tégnont
definicion
3 p.p. - endicatif present - vèrbo tegnir/tenir.
  • endicatif present 3.p.plur. [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • tiennent 3.p.p. ind.prés. [valor : 10]
    ---
  • tengono[valor : 10]
    ---

Variantes

  • tenont [Frz] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : tenant
    Règ·ion : Forêz
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Parlons Francoprovençal: une langue méconnue - D.Stich - 1998 - A MOZ AMIS DE VET VAR-DE-GI - A mes amis de Rive-de-Gier - Forez Web d'entèrèt :
    ---
  • tenont [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : tienoun
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010 Web d'entèrèt :
    ---
  • tenont [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : tènôun
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi - Pachatéin - 1982 Web d'entèrèt :
    ---
  • tégnont [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : tégnôun
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi - Pachatéin - 1982 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Lo lévro est un ensems de tocs ècrits pœr de jornâls, articllos et podcasts de "Novas d'occitania". Tocs divèrs ècrits pœr "lou couèinte ma", la montagna, la lengoua et les rés les tenont gropâs ensems. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lou lèivrou et in ansèin de toc èicrit per de dzournal, articoul è podcast de "Novas d'occitania". Toc divers èicrit per lou couèinte ma, la mountanha, la lèinga e le ree li tienoun groupà ansèin.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Questa pubblicazione è un insieme di brani scritti per giornali, riviste e podcast di Novas d'occitania. Sono quindi articoli e pezzi scritti in tempi diversi ma uniti da un collante forte: la montagna, la lingua e le radici.
    ---
  • Màs qu'o sêt plles parlâ de tôs quelos empllâtros, De quelos arlequins qu'ant des tétes pllâtro; Que mè tenont la pèx, je lyor deré plles ren, Je n'é pas l'entencion de lyor cassar los/les rens, [valor : 10]
    ècritura d'origina : Mais qu'o se plus parlô de tous queloz implôtro, De queloz arlequins qu'ant des tête de plôtro; Que me tenant la paix, je liou dzire plus rin, Je n'ai pô l'intention de liou cassô lo rein,
    Règ·ion : Forêz
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Parlons Francoprovençal: une langue méconnue - D.Stich - 1998 - A MOZ AMIS DE VET VAR-DE-GI - A mes amis de Rive-de-Gier - Forez
    nota : Mais qu'il ne soit plus parlé de tous ces emplâtres, De ces arlequins qui ont des têtes de plâtres; Qu'ils me laissent la paix, je ne leur dirai plus rien, Je n'ai pas l'intention de leur casser les reins,
    ---
  • Suengiens de-long que est lo travâly de céls que aprés les jornâs en fabréca, les déssandos et les demenges, les fèries, tegnont en-hôt les murèt des viœlèts, mantegnont les tèrrens de famélya, la végna. Sa dèdicion et gran fatiga 'l ât presèrvàr-nos la montagna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Souèindzeun deloun que et lou travalh de sit que apree le dzournaa an fabrica, li disando è le dimèindzeus, le ferieus, tenioun anout li muŕet di vieleut, mantenioun li terèin de familha, la vinhò. Sa dedisioun è gran fatiga lhot preservanous la mountanha.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Non dobbiamo dimenticare che la montagna a noi pervenuta è stata conservata da tutte quelle persone che dopo il turno di lavoro in fabbrica dedicavano ancora il tempo libero, i sabati e domenica, le ferie, alla coltivazione dei terreni di famiglia, alla manutenzione dei muretti a secco, dei sentieri, dei boschi. Queste fatiche ci hanno preservato la montagna!
    ---
  • Les àncianes g·ènèracions Nen tenont nouthra partécion. Nos l'en fêt sens nos endromens, Les uelys uvèrts, lo long du chemin. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lè j'èinsiannè jiènèrachiôun N'éin tènôun nouhra partéchiôun. Nô l'éin fétt chéin nô j'èindrôméin, Lè j'ouèss ouèr, lo lôun dou tséméin.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Quiéin Tsanzèmèin - Pachatéin - 1982
    nota : Les anciennes générations Nous avons tenu notre partition. Nous l'avons fait sans nous endormir, Les yeux ouverts, le long du chemin.
    ---
  • Pués les parrens vant ben a ran, Tot de rox, galons pèrs d'aram. Sè tégnont drêts, fiers et pochiê, De vrês homos, pas qu'a mêtiêt. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Pouè lè paréin van béin aran, To dè roch, galôun pèr d'aran. Chè tégnôun driss, fièr è pôtchia, Dè vrè j'omo, pa qu'a mitchia.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Lè Partéchiou - Pachatéin - 1982
    nota : Puis les hommes vont bien à côté, Tout de roux, galons bleus vert-de-gris. Ils se tiennent droits, fiers, soignés, De vrais hommes, pas qu'à moitié.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche