Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica Glossèros
parola n.: 38807
Jèsus
definicion
-
  • nom propro [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • Jésus [valor : 10]
    ---
  • Gesù[valor : 10]
    ---

Variantes

  • Jèsus [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : Djezu
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Évangile de Jésus Christ selon saint Matthieu (Mt 5, 13-16) - traduccion dins noutra linga (lyonnè) Glaudo (Claude) Longre - Lyon - Assoc. Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais - tradusión da lyonnè en valsoanin - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - Dicembre 2021 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • De céls temps-lé Lo Bon Jèsus o désévet a ses discipllos: "Vosôtros sédes la sâl d'la tèrra Mas se la sâl il vint fâta Come donca lyé donerens-nos tôrna son gôt? Il vâlt plles niont du tôt La trèsens defœr et les gens ils la chôlont. [valor : 10]
    ècritura d'origina : De si ten lay Lo Bon Djezu o dizivet a sìe disciplo: Vozaouti sede la sal dla tèra Ma se la sal i vint fata Come donca li donere-no torna son guht? I valet pi gnint dèrtòt La trazén defé e le djent i la tchaoulont.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Évangile de Jésus Christ selon saint Matthieu (Mt 5, 13-16) - traduccion dins noutra linga (lyonnè) Glaudo (Claude) Longre - Lyon - Assoc. Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais - tradusión da lyonnè en valsoanin - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - Dicembre 2021
    ---
  • Jaco et Jian, les filys de Zèbèdê ils sont alâs a ràn de a Jèsus et ils ànt dét-llui: "Mêhtro, nous voràns que te tè fàsses pœr nosôtros cen-qué que tè chamens". [valor : 10]
    ècritura d'origina : Dzacou e Djouvan, li fì de Zebedéou i sount alà a rënda a Djezù e i ën diyi: "Maehtrou, nous vourent que ti t'fise për nouzaouti sounquì que t'tchamënt".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Bruno Tessa - Evangeli secound Sën Maté - Patois Val Sangone - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Et Jèsus o àt dét-llui "Cen que devriô fére pœr vosôtros?" Lor ils ànt rèhpondu-llui: "Quànd que te sèrés un rê pllen de Gllouère, Fâ-nos v-éhtàr de cant a tè, un assetâ a ta drêtia et l'ôtro a ta manchina". [valor : 10]
    ècritura d'origina : E Djezù ou ë diyi "Sënc i douvroù fé për vouzaouti?". Lour i ën rihpounduyi: "Cänte que ti saré in rai piën d'Gloria, fanou vihtè d'acäant a ti, un ahtà a ta dërtchì e l'aoutou a ta mantchina".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Bruno Tessa - Evangeli secound Sën Maté - Patois Val Sangone - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Mas Jèsus o lor dét: "Vosôtros vos séde pas cen que vos chamâds! Vos séde bons a bêre ceto calice iqué de dolor que bevrê mè et recêvre celes bapteyalyes iqué de sofrença qu'ils baptéséront mè? Et lor ils ànt réhpondu "SI sens 'cor bons nos". [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ma Djézù ou ó dit: "Vouzaouti ou sèi pa sën qu'ou tchamà! Ou sèi boun a beive sou calis iquì d'doulour qui buvrèi mi e ritcheve sël batiaie iquì d'souferensa qu'in batëzëren mi?" E lour i ën rihpoundù "Si sën co boun nous".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Bruno Tessa - Evangeli secound Sën Maté - Patois Val Sangone - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Jaco et Jian, les filys de Zèbèdê, ils sont alâs UPRÉS a lo Bon Jèsus et ils ant dét: "Magister, nœs volérans que te fasésses pœr nosôrtos cen que ora te demandens". [valor : 10]
    ècritura d'origina : Djaco e Djan, li fì de Zebedé, i sont alà apìa a lo Bon Djézu e iy ant dit: "Madjister, ne voliran que te fazise pé nozaouti senque orà te demandén".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Evangeli secound Sën Maté - trad. da patois Val Sangone en Valsoanin - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Et lo Bon Jèsus ol ils at dét "Cen que je devrê-jo fâre pœr vosôtros?" Et lœr ils ant rèhpondu: "A quand te serés un rê glloriœx, fâ-nœs v-éhtar UPRÉS a tè, assetâs un a tia drête et l'ôtro a tia senehta". [valor : 10]
    ècritura d'origina : E lo Bon Djézu o iy at dit "Senque dje dovire-djò fare pé vozaouti?" E léu iy ant réhpondù: "Acant te seré un réi gloriéus, fàne vihtà apìa a tè, asetà un a tìa dreiti e l'aouto a tìa senéhta".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Evangeli secound Sën Maté - trad. da patois Val Sangone en Valsoanin - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---
  • Et alœra, lo Bon Jèsus o at encor dét: "SI, vosôtros beyerédes avouéc mon calice et avrédes avouéc mon baptêmo, mas jé-jô je pouè gnint dècidre qui qu'o seràt assetâ a mia drête et qui a mia senehta. Céls pôhts iqué, ils sont ENVIONâ pœr céls-qué qu'o dècidet Nouhtro-Sègnor". [valor : 10]
    ècritura d'origina : E aléura, lo Bon Djézu o at encò dit: "Si, vozaouti beierede avoi mon calis e avrede avoi mon batézim, ma guidjò dje pé gnint deside qui qu'o serét asetà a mia dreiti e qui a mia senéhta. Sli pòht iquì, i sont envionà pé sliquì qu'o desidet Nohto Signor".
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Evangeli secound Sën Maté - trad. da patois Val Sangone en Valsoanin - Santa Mëssa an patouà, in rivista Effepi - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - L'Evangile en patois - Novembre 2019.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche