Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 32515
entiér (en -)
definicion
-
  • locucion advèrbiâla [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • entier (en -) [valor : 10]
    ---
  • intero (per -)[valor : 10]
    ---

Variantes

  • entiér (en -) [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : èin èintchièr
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi - Pachatéin - 1982 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • La quèstion de savêr se una tèoria corrèspond a la veretât objèctiva il esxt pas et pôt pas étre rèsolua en entiér dens lo mouvement de la cognessença sensiblla a la cognessença racionèla, de què en prèjo devant. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La kestion de savey se inha teoria korespond a la veheto obgzetiva i et pa e pot pa eitre rezolua en intier din lo movemen de la kogneisensa sensibla a la kogneisensa rasionaala, de ke en pregzo devan.
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : LLA, La lingua Arpitana J.Arrieta.
    Sôrsa : De la prateka - La relaksion intre la kogneisensa e la prateka, intre lo savey e l'aksion - Traduksion in Harpetan d'in testò filozofekò de Mao Tze Toung - 1937 - Aohta, gzenei 1974
    nota : La question de savoir si une théorie correspond à la vérité objective n'est pas et ne peut être résolue entièrement dans le mouvement de la connaissance sensible à la connaissance rationnelle dont il a été parlé plus haut.
    ---
  • Pertot per nouthros velâjos, Avouéc les ans et les âjos, Sè sont transformâs en entiér. Châ pouc ils ant passâ ux methiérs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Pèrtott pè noutro vélazo, Avoué lè j'an è lè j'azo, Chè chôun transforma èin èintchièr. Tsapôc yan pacha y méhièr.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Quiéin Tsanzèmèin - Pachatéin - 1982
    nota : Partout dans nos villages, Avec les ans et les âges, Ils se sont transformés en entier. Peu à peu, ils ont passé aux métiers.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche