Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 29966
cièrnu, cièrnua, cièrnus, cièrnues
definicion
-
  • participo passâ [valor* : 10]
  • adjêctif [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • choisi, choisie, choisis, choisies [valor : 10]
    ---
  • scelto, scelta, scelti, scelte[valor : 10]
    ---

Variantes

  • cèrnu, cèrnua, cèrnus, cèrnues [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : sernu
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010 Web d'entèrèt : http://www.dizionariogiaglionese.it
    ---
  • cièrnu, cièrnua, cièrnus, cièrnues [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : chèrnô/chèrnôp
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi - Pachatéin - 1982 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Des studiox vôlont dére que lo bal ol arréve de la tradicion de guèrra des Cèltos. O couente Tito-Livo (III deca delle storie), a propôs de l'èxpèdicion de Anibalo en Italia, que pœr mantenir atencion et lo èsprit de cés homens, pêna passâ les Alpes, lo CAP des Cartaginês o vesêt combatre 'tre lo "captivos montanos victos" en prometènt la libèrtât ux vincitors "cés que ils éront cèrnu sôtâvont en pièrd et en balènt comènçâvont a brandàr lo sâbro" bèn, icé avens la dèscripcion d'una cerémonia de bal du sâbro! [valor : 10]
    ècritura d'origina : De studioz voloun diře que lou bal ou l'arive da la tradisioun de guera di Celti. Ou couèinte Tito Livio (III deca delle storie), a propozit de la spedisioun de Annibale an Italia, que per manteni atensioun e lou spirit de si omeun, pèina pasa le Alpi, lou cap di Cartagines ou vezet coumbatre tra lou "captivos montanos victos " an proumetan la liberta ai vicitou "sit que ieroun sernu saoutavoun an pia e an baln coumansavoun a brande lou shabro" bèin, isè aieun la descrisioun d'ina cerimonia de bal dou shabro!
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Dzalhoun: sabro è flòs - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Alcuni studiosi sono certiche l'origine di questo ballo deve essere ricercata nella tradizione bellica dei Celti. Narra Tito Livio (III deca delle storie), a proposito della spedizione di Annibale in Italia, che per mantenere concentrati i suoi uomini, appena valicate le alpi, il comandante Cartaginese fece combattere tra loro diversi [captivos montanos victos] promettendo libertà ai vincitori "chi era estratto, balzava in piedi e a passo di danza secondo il suo costume cominciava a brandire le armi..." ..
    ---
  • Cetos qu'ils ant cièrnu de bon chemin, Gouéro de lors, la trésta fin, Que celos-lé lors ant resèrvâ(ye), Adonc que volant que sârvar. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Stou qu'yan chèrnô dè bôun tséméin, Ouéro dè lour, la trésta féin, Quié hlou lé lou j'an rèjarva, Adon quié olan quiè charva.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Comèin comprèindrè? - Pachatéin - 1982
    nota : Ceux qui ont choisi de bons chemins, Combien d'entre eux, la triste fin, Que ceux-là leur ont réservée, Alors qu'ils ne voulaient que sauver.
    ---
  • Âvo cièrnu un bon hôtèl. Por reposar, y at ren de tèl. Les vagues contre sè bresiant. Sens sè lagnér recomençant. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Avo chèrnôp ôun bôun otèl. Po rèpoja, ya rèin dè tèl. Lè vaguiè côuntrè chè bréijan. Chéin chè lagnè rècoméinsan.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Lo paéc - Pachatéin - 1982
    nota : J'avais choisi un bel hôtel. Pour se reposer, il n'y a rien de tel. Les vagues contre se brisaient. Sans se fatiguer elles recommençaient.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche