Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 26846
vâlt
definicion
3 p.s. - endicatif present - vèrbo valêr/valyêr.
  • endicatif present 3.p.sing. [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • vaut [valor : 10]
    ---
  • vale 3.p.s. ind.pres.[valor : 10]
    ---

Variantes

  • vâlt [VdA] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : val/vat
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains – 1914. Web d'entèrèt :
    ---
  • vâlt [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina :
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes Web d'entèrèt :
    ---
  • vâlt [Lyn] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : vau
    Règ·ion : Liyonês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Essai de grammaire du patois lyonnais Web d'entèrèt :
    ---
  • vâlt [Dfn] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : vaut
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010 Web d'entèrèt :
    ---
  • vâlt/vâlet [Pie] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : valet
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Évangile de Jésus Christ selon saint Matthieu (Mt 5, 13-16) - traduccion dins noutra linga (lyonnè) Glaudo (Claude) Longre - Lyon - Assoc. Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais - tradusión da lyonnè en valsoanin - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - Dicembre 2021 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Una plloge de Fevriér, O vâlt lo sucio du femiér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Una piogia de Fevrè, A val lo seuscht dou feumé.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.51 a la pâge 19 du lévro)
    nota : Une pluie de Février, vaut le jus du fumier.
    ---
  • Dês Chalende ux Rês vâlt plles un lop qu'un laborœr. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Dei Tsalende i Rei vat pi un laou qu'un laboureur.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.224 a la pâge 63 du lévro)
    nota : De noël aux Rois mieux vaut un loup qu'un laboureur.
    ---
  • Quand les fontanes sont provondes, y vâlt ren de tant s'abochiér por bêre, et mielx de copar un troc de (se)cocua por fére un'èpôva. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Kan i fontânë son prondë, e vô rin dë tan s’abotsye po baire, ë myoeu dë kopâ on tro dë sëkouai po fire oùn’ époeuva.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Base de donnée du dic. du patois de Bagnes
    nota : Orthographe du dictionnaire du patois de Bagnes
    ---
  • Êr du matin vâlt d'or. [valor : 10]
    ècritura d'origina : È du mateïn vô d’ò.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes no 124
    nota : L’air du matin vaut de l’or.
    ---
  • Polalye de Brêssa a denâ Ne vâlt pas pan nêr afanâ. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Polaille dé Brâssa à dinò Né vau po pan nâ affanò.
    Règ·ion : Liyonês
    Grafia : NC, grafia encognua.
    Sôrsa : Essai de grammaire du patois lyonnais
    nota : franc-liyonês
    ---
  • Un garçon d'argent vâlt 'na felye d'or. [valor : 10]
    ècritura d'origina : On garçon d'ardzen vau na fille d'ôr.
    Règ·ion : Liyonês
    Grafia : NC, grafia encognua.
    Sôrsa : Essai de grammaire du patois lyonnais
    ---
  • La nê de Mârs vâlt un parc/parque. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La nei de Mars vat un parc.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.69 a la pâge 25 du lévro)
    nota : La neige de Mars vaut un parc.
    ---
  • Talye tout, talye târd, Ren vâlt la talye de Mârs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Tailla tou, tailla tar, Ren vat la taille de Mars.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.72 a la pâge 25 du lévro)
    nota : Taille tôt, taille tard, rien ne vaut la taille de mars.
    ---
  • Sensa lo pan et lo vin, L'amôr vâlt ren. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Sensa lo pan et lo vin, L'amour vât ren.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.610 a la pâge 238 du lévro).
    nota : Sans le pain et le vin, L'amour ne vaut rien.
    ---
  • Fèna èconoma vâlt un trèsor. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Fenna económa vât un trasor.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.626 a la pâge 242 du lévro).
    nota : Femme ménagère vaut un trésor.
    ---
  • Lo remariâ et lo ressemâ vâlt ren. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo remarià et lo resemà vât ren.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.649 a la pâge 250 du lévro).
    nota : Le remarié et ce qui a été semé à nouveau ne vaut rien.
    ---
  • Lo chapeliér gemét d'avêr pèrdu ses fôrmes; A lœr lo bolongiér sè juend et sè confôrme; De rpèarar son forn ne vâlt pas la pêna: Il at pèrdu son bouesc, son bllât, sa faréna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Le chapellié gemit d'avey perdu se forme; A leu lo boulongié se ioint et se conforme; De repara son four ne vaut pa la pena: Il a perdu son boi, son bla, sa farina.
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : Le chapelier gémit d'avoir perdu ses formes; A eux le boulanger se joint et se conforme; De réparer son four (ça) ne vaut pas la peine: Il a perdu son bois, son blé, sa farine.
    ---
  • De céls temps-lé Lo Bon Jèsus o désévet a ses discipllos: "Vosôtros sédes la sâl d'la tèrra Mas se la sâl il vint fâta Come donca lyé donerens-nos tôrna son gôt? Il vâlt plles niont du tôt La trèsens defœr et les gens ils la chôlont. [valor : 10]
    ècritura d'origina : De si ten lay Lo Bon Djezu o dizivet a sìe disciplo: Vozaouti sede la sal dla tèra Ma se la sal i vint fata Come donca li donere-no torna son guht? I valet pi gnint dèrtòt La trazén defé e le djent i la tchaoulont.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GIT, Groupe Intern. grafia du FP.
    Sôrsa : Ornella De Paoli - Évangile de Jésus Christ selon saint Matthieu (Mt 5, 13-16) - traduccion dins noutra linga (lyonnè) Glaudo (Claude) Longre - Lyon - Assoc. Amis du Francoprovençal en Pays Lyonnais - tradusión da lyonnè en valsoanin - La Valle Soana - Bollettino Parrocchiale - Dicembre 2021
    ---
  • L'empegne 'l est encor tota bôna, màs l'ècepon vâlt pas més a ren. [valor : 10]
    ècritura d'origina : L'impègne l'est incò totta bouna, më l'essepon vat pamë a ren.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : L'empeigne est encore en bon état, mais la semelle ne vaut plus rien.
    ---
  • Quand pârlo de vivre francoprovènçâl suenjo a cen, alôra se y'é magon pœr cét temps passâ a-yô la parola lyé vâlet, tochiér-sè la man 'l ére un contrat, les gens sè édâvont. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Can parlo de vivre francoprovensal souèindzo a seun, alouřa sé iei magoun per si tèin pasaa aioun la pařola lhe valét, toutsese la man ieře in countrat, le dzeun se èidavoun.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Vivre francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Quando parlo di "vivre francoprovensal" penso a questo, con infinita nostalgia per quel mondo passato dove la parola data aveva valore, la stretta di mano era un contratto, la comunità viveva di solidarietà ed unione.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche