Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica Glossèros
parola n.: 24174
piemontês, piemontêsa, piemontês, piemontêses
definicion
-
  • adjêctif [valor* : 10]
  • nom [valor* : 10]
  • Gentiliço [Nom des habitents d'un luè, un payis, un continent, una règion, una province, una comena, un velâjo, ...]
en Francês en Italien sinonimos
  • piémontais, piémontaise, piémontais, piémontaises [valor : 10]
    ---
  • piemontese, piemontese, piemontesi, piemontesi[valor : 10]
    ---

Variantes

  • piemontês, piemontêsa, ..., piemontêses (Pie) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : piémountéizeus
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Est la lengoua que sè barjaque en três payis: l'Itâlia (Vâl d'Aousta et huét valâdes piemontêses), la Suissa Romanda (pas lo Jura) et la França [payis de Savouè, Liyonês, Forês, nord Dôfenât, sud de la Borgogna (Brêsse, Bugê, la Domba, Biôjolês..)] et de la Franche-Comtât, dens lo carrâ de Rouana·Nôchâtél·Aousta·Sent-Ètièno. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Et la lèinga que se bardzaque an tre paii: l’Italia (Val d’Ousta e iouét valadeus piémountéizeus), la Svisera romanda ( pa lou Jura) è la Fransa (paii de Savoia, Lyounez, Forez, nord Dauphiné, sud de la Bourgogna (Bresse, Bugey, Dombe, Beaujolais..) e de la Franche-Comté, d’in lou caraa de Roanne-Neuchâtel-Aousta-Saint Etienne.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Il francoprovenzale è un insieme di dialetti galloromanzi che si parla in tre paesi: l'Italia (Valle d'Aosta e otto valli piemontesi), Svizzera Romanda (tranne il cantone dello Jura) e la Francia: in Savoia, dintorni di Lione, Forez, nord Dauphiné, Bourgogne sud (Bresse, Bugey, Dombe, Beaujolais) nella Franche-Compté, all'interno del quadrilatero Roanne, Neuchâtel, Aosta, S.Etienne.
    ---
  • Ma lengoua, lo jalyonês, est na varianta des parlars francoprovènçâls, lyé sè barjaque quâse la méma u mié de la Vâl Suésa fin de Jalyon, Graviére et en Vâl Cèniclla fin a l’entôrn de Turin plles ou muens contaminâ du piemontês. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ma lèinga, lou Dzalhouné, et ina variante de parlaa francoprovensal, lhe se bardzaque caze la mèima aou mielh dla Val Suiza fin da Dzalhoun, Graviere è an Val Senicla fin a l’antort de Touiřin pi o meno countaminaa dou piemountee.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : La mia lingua, il giaglionese, è una variante delle parlate francoprovenzali. Il francoprovenzale è parlato in media Valsusa da Giaglione, Gravere e dalla Val Cenischia fino alla cintura di Torino anche se nel fondovalle più contaminato dal piemontese.
    ---
  • Les grôs sè fant d'argent ètot lœr endustria; Lo petiôd campagnârd, vendent checa per côp Cen que rend son travâly, sa bôna èconomia, - On derêt pas - sè fét de jôlis sous! Fôt ben pœr son bosèt qu'un châcun bien s'entende. "Kadia, kel, cosa k'ala da vende?" N'ens de trifoles jônes âtènt que nen voléd Pœr dègrèssiér lo ventro ux monsiœrs piemontês; N'ens des peréts d'hivèrn et des pomes rênètes, Des véls grâs, des moutons bons pœr la boucherie, Des liévres, des chamôs et tant d'ôtres bétyètes Que bâs per lé vant sè fére rutir. quand doux payis vesin vivont come des fréres L'un a l'ôtro sè fant lo bien qu'on pôt sè fére: Lœr cuér fét des solârs a tuéts noutros monsiœrs Et les sabôts d'Ayâs vat bâs chôciér les lœurs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Le grou se fan d'ardzen atot leur industria; Lo petzou campagnar, venden tzecca pe cou Cen que rend son travail, sabonna economia, - In dereit pa - se feit de jouli sou! Fa bin pe son borset qu'un tzacun bien s'intende. "Kadia, kel, cosa k'ala da vende?" N'en de trifolle dzàne autan que n'en volei Pe degreiché lo ventro i monseur piemontei; N'en de pereut d'hiver et de pomme reinette, De vé gra, de maouton bon pe la beutzerì, De lévre, de tzamos et tan d'atre betzette Que ba per lé van se fére routì. Quand do pay vesun vivon come do frére L'un a l'atro se fan lo bien qu'on peut se fére: Leur couér feit de solèr a tzeut noutre monseur Et le sabò d'Ayas van ba tzaouché le leur.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LO TZEMIN DE FER, 1886
    nota : Les grands font de l'argent avec leur industrie; Le petit campagnard, vendant peu à peu Ce que rend son travail, sa soingneuse économie, - On ne le dirait pas - se fait de jolis sous! Il faut bien que chacun s'ingénie pour sa bourse. Dites donc, vous, qu'avez-vous à vendre? - Des pommes de terres jaunes autant que vous en voulez pour dégraisser le ventre aux messieurs piémontais; Nous avons des poires d'hiber et des pommes reinettes, Des veaux gras, des moutons ...
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche