Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica Glossèros
parola n.: 16655
Italie/Étalie
definicion
-
  • nom propro [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • Italie [valor : 10]
    ---
  • Italia[valor : 10]
    ---

Variantes

  • Italie [valor : 10]
    Ècritura d'origina : Italie
    Règ·ion : Arpitania
    Grafia : ORB, Ortog. de Refèrence. B.
    Sôrsa : Dictionnaire des mots de base du Francoprovençal - D.Stich - 2003 Web d'entèrèt :
    ---
  • Itâlia (Pie) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : Italia
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Viena tsu ma trasa - 2010 Web d'entèrèt :
    ---
  • Italie [VdA] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : Italie
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA VALDOTEINA, 1862 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Lèssont prègiér l'Ôtrich∙e et mémo la Russie, Ceta lo polonês, cela l'italien; Per quinta libèrtât nos vôt-el l'Italie, Dèfendre de prègiér come noutros anciens? [valor : 10]
    ècritura d'origina : Leisson prèdzé l'Autriche et mëmo la Russie, Cetta lo polonè, cella l'italien; Pe quinta libertà no vout-ë l'Italie, Defendre de prèdzé come noutre s-anchen?
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA VALDOTEINA, 1862
    nota : L'Autriche et même la Russie laissent parler Celle-ci le polonais, celle-là l'italien; Par quel privilège l'Italie veut-elle Nous défendre de parler comme nos anciens?
    ---
  • Quand l'Italie vôt un pllèsir de la France, 'l est en francês, ben sûr, que vat lo demandàr; Et, dês que l'at reçu, de sa bôna assistance, Encora en bon francês vat la remarciér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Quan l'Italie vout un pleisi de la France, L'est in francè, bin cheur, que vat lo demandé ; Et, dei que l'at reçu, de sa bouna assistance Incora in bon francè vat la remercié.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA VALDOTEINA, 1862
    nota : Quand l'Italie veut un plaisir de la France, C'est en français, sans doute, qu'elle va le demander; Et, dès qu'elle l'a reçu, de sa bonne assistance Encore en bon français elle va la remercier
    ---
  • Nos, fidèlos sujèts de noutra Monarch∙ie, N'ens vouegiê noutro sang por los/les rês de Savouè. Nos volens possêr dére: Et viva l'Italie! Màs, cél mot, lo derens, lo/le derens qu'en français. [valor : 5]
    ècritura d'origina : Nò, fidèlo seudzet de noutra Monarchie, N'en vouedzà noutro san pe le rei de Savoè, No volen possei dëre: Et viva l'Italie! Më, ci mot, lo deren, lo deren qu'in français.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA VALDOTEINA, 1862
    nota : Nous, fidèles sujets de notre Monarchie, Nous avons versé notre sang pour les rois de Savoie. Nous voulons pouvoir dire: Et vive l'Italie! Mais, ce mot, nous ne le dirons, nous ne le dirons qu'en français.
    ---
  • Est la lengoua que sè barjaque en três payis: l'Itâlia (Vâl d'Aousta et huét valâdes piemontêses), la Suissa Romanda (pas lo Jura) et la França [payis de Savouè, Liyonês, Forês, nord Dôfenât, sud de la Borgogna (Brêsse, Bugê, la Domba, Biôjolês..)] et de la Franche-Comtât, dens lo carrâ de Rouana·Nôchâtél·Aousta·Sent-Ètièno. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Et la lèinga que se bardzaque an tre paii: l’Italia (Val d’Ousta e iouét valadeus piémountéizeus), la Svisera romanda ( pa lou Jura) è la Fransa (paii de Savoia, Lyounez, Forez, nord Dauphiné, sud de la Bourgogna (Bresse, Bugey, Dombe, Beaujolais..) e de la Franche-Comté, d’in lou caraa de Roanne-Neuchâtel-Aousta-Saint Etienne.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : Marco Rey - Per quei èicrio an francoprovensal - Viena tsu ma trasa - 2010
    nota : Il francoprovenzale è un insieme di dialetti galloromanzi che si parla in tre paesi: l'Italia (Valle d'Aosta e otto valli piemontesi), Svizzera Romanda (tranne il cantone dello Jura) e la Francia: in Savoia, dintorni di Lione, Forez, nord Dauphiné, Bourgogne sud (Bresse, Bugey, Dombe, Beaujolais) nella Franche-Compté, all'interno del quadrilatero Roanne, Neuchâtel, Aosta, S.Etienne.
    ---
  • Nos sembllâvens fréres avouéc l'Italie Mâques pœr payér les empôts. [valor : 10]
    ècritura d'origina : No semblaven frére avoué l'Italie Maque pe payé le-z-impou.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LO TZEMIN DE FER, 1886
    ---
  • Les Frassi... les Bornê... Rufiér de Cort-Màyœr /Sont pas celes gens qu'ils aviant frêd u bouél:/ /Sont pas celes gens qu'ils èyont frêd u bouél:/ Lœrs piles de fontena ou gruviére que seye, Vant sè fére assadar per tota l'Italie. Dês Vela en sus tot sus tan qu'u Mont-Bllanc Lo frut des montagnârds pâsse tot per lœrs mans. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Le Frassy... le Borney... Ruffier de Cormeyaou /Son pa celle dzen que l'ayen fret i baou:/ / / Leur pile de fontenna o grevire que sie, Van se fére assadé pe tota l'Italie. Dei Veulla in sù tot sù tanqu'i Mont-Blanc Lo freut di montagnar passe tot pe leur man.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LO TZEMIN DE FER, 1886
    nota : Les Frassy... les Borney..., les Ruffier de Courmayeur, Ne sont pas des gens qui aient froid à l'étable: Leurs piles de fontines ou de gruyères Vont se faire savourer dans toute l'Italie. Dès la ville d'Aoste jusqu'au Mont-Blanc, Les produits des montagnes passent tous par leurs mains.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche