Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 15610
de la/de l'
definicion
-
  • prèposicion articulâye [valor* : 10]
    definicion : Prèposicion + articllo dèfini.
en Francês en Italien sinonimos
  • de la, de l' (article défini) [valor : 10]
    ---
  • della/dell' (preposizione articolata)[valor : 10]
    ---

Frâses

  • Tâla qu'on vêt la mèr/mar u fôrt de la tempéta, L'Isera fât drèciér los/les chevéls de la téta. Grenobllo, t'és pèrdu! lo/le monstro t'engllotét; Mâl avisâ fut cél que si bâs tè pllantàt! [valor : 10]
    ècritura d'origina : Tala qu'on veyt la mer/mar u fort de la tempêta, L'Isera fat dressié lou chaveu de la têta. Grenoblo, t'es perdu! lo monstro t'engloutit; Mal avisa fut ceu qui si bas te plantit!
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010.
    nota : Telle qu'on voit la mer au fort de la tempête, L'Isère fait dresser les cheveux sur la tête. Grenoble, tu es perdu! le monstre t'engloutit; Mal avisé fut celui qui si bas te planta!
    ---
  • La pél de la genelya. [valor : 10]
    ècritura d'origina : I pèi da dzenela.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    ---
  • Sâde-vos qui 'l at lo plles grôs mochior de la tèrra? La genelya, sè frote lo bèc per tèrra. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Chade-vó cwi l'a o plo grou motchyöo da têra? I dzenela, che frótè ó bèkye pè têra.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    ---
  • Lo pouro llui s'est abramâ de la vesena. [valor : 10]
    ècritura d'origina : E pouro lui s’ë abramô da vezena.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Base de donnée du dic. du patois de Bagnes
    nota : Orthographe du dictionnaire du patois de Bagnes
    ---
  • Come una vache que dœbe, Tota lœba, La Bllèse réste dens un couen; Màs les lâvres de la Jane, Et de l'âno, Brenléront tànt qu'u matin. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Com'eune vatse que deube, Teute leube, La Blaise rest'dins un coan; Mais les lavres de la Dzanne, Et de l'âne, Brinléran tint qu'u matan.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Anne-Marie Vurpas - Un noël en patois beaujolais du XIX siècle - Vox Romanica 40 – 1981.
    nota : deube: "reste immobile en ruminant"; se dit de quelqu'un qui rêve, qui est ailleurs (en esprit). A Belleroche "deubo": bouder devant la nourriture (animaux), ruminer, être immobile (note d'A.M. Vurpas). On trouve un dobar avec de nombreuses significations: (s')avarier, frapper, se vendre difficilement. Ce mot, apparenté avec adouber et daube, remonte au francique *dubban*, "frapper".
    ---
  • Louise, balye-mè vêr una agouelyète de la trèce por treyér en-hôt lo farèt. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Loùvizë, bale më yè oùna avoùlëta da trëshle po trëye inô o farë.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes (208)
    ---
  • At fêt cuvrir (cuvedre) lo pllanchiér de la cusena ètot de biôs ????? [valor : 10]
    ècritura d'origina : A fi kouèdre o plintsye da koùzena ato dë byô fârro.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes (243)
    nota : fârro = dalle
    ---
  • Les fènes u cotèr travalyont oncora més de la lengua que de l'agouely ; Els habelyont lyors enfants, mas dèshabelyont les passents. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lé féné u cottair travaillon oncoré me dé la linga que dé l'uye ; El abïon luz effan, me été désabïon leu passan.
    Règ·ion : Liyonês
    Grafia : NC, grafia encognua.
    Sôrsa : Essai de grammaire du patois lyonnais
    ---
  • Dessus la landa de la chemenâye, Tota nêre et mâcherâye, 'L est 'na grola, un chandeliér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Dessu la landa de la tsemenaye, Totta neire et matseraye, L'y est 'na grolla, un tsandelé.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV - "Din ma viéille queusena" - A.R. Désaymonet
    ---
  • Vin que 'l at lo gôt de la nata. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Vin que l'at lo gou de la nata.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa :
    ---
  • De socesses sèches pendues u solan de la sâla. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Dè 'oun'eu'e 'ètse pèndjè i 'olàn dè la 'óla
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : BREL, École pop. de patois Vald.
    Sôrsa : S.Favre - Le fun-uhèn: un patois singulier - Fénis. Une communauté au fil de l'histoire. - 2000
    ---
  • Brandir de la frêd. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Brandì d'la frèt.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013
    ---
  • Gava lo brès de la codor. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Gava lou bras da la coudoù.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013
    nota : Togli il braccio dal bracciolo.
    ---
  • Rœd de la luna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Reu d'la luna.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : D.Genta et C.Santacroce - Scartablàri d'la modda d'Séreus - 2013rœd
    ---
  • On pôt donc suportar des parèlyes maniéres Quand on vêt quelos véls dens totes les charriéres Vos têsar d'un êr fier, fére més de varê Que s'ils étiant sortis de la couesse d'un rê. [valor : 10]
    ècritura d'origina : O po don supportô de parellie magniére Quant o vé quelo viaux dins tote le charrére Vo tézô d'in âr fiar, faire met de varé Qu'e s'il etsant sortsi de la quouèssi d'ïn ré.
    Règ·ion : Forêz
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Parlons Francoprovençal: une langue méconnue - D.Stich - 1998 - A MOZ AMIS DE VET VAR-DE-GI - A mes amis de Rive-de-Gier - Forez
    nota : On peut donc supporter de pareilles manières Quand on voit ces ceaux dans toutes les rues Vous toiser d'un air fier, faire plus de tapage Que s'ils étaient sortis de la cuisse d'un roi.
    ---
  • Un savoyârd, uprés de la Monéya, Il fut tuâ d'un grand côp de marmita Qu'una fèna llui acuelyat dessus; Il tombat môrt, frêd et rêd ètendu. [valor : 10]
    ècritura d'origina : On Savoyar, uprè de la Mounia, Y fu tüa d'on gran cou de marmita Qu'onna fenna li accouilla dessu; I tomba mour, frai et rai eitandu.
    Règ·ion : Geneva
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : La Chançon de l'Èscalâda - 1603 - Cél qu'est lé-'h-hôt. Strofa 29. (http://athena.unige.ch/athena/helvetia/cqlaino.html)
    nota : Un Savoyard, auprès le la Monnaie Fut tué d'un grand coup de marmite Qu'une femme lui expédia dessus; Il tomba mort, froid et raide étendu.
    ---
  • Los Égouabèlencs? 'Ls ont tot lo temps prês noutros sous, lo demârs de la Sent-Llôdo, a la Sent-Martin et a la fêre d'oût, a nosôtros pouvro Sapèrencs... Et les mâlotes de burro que totes les fènes d'Égouabèla agôtâvont en fassent la trogne? [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo Eyguebellen? Lon tolten praï notre sous, lo dmar d'la Sen Liaude, a la Sen Martin é a la fère d'ou, a no atro povro Saperen... É lé malote de beuro que tote lé feme d'Yguebella agoutavon en fachen la trogne?
    Règ·ion : Savouè [Môrièna]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : D. Déquier & G. Léard - Patois, humour et diablerie. Le patois dans la vallée de la Maurienne - 1991 - Modane.
    nota : Les Aiguebellins? Ils ont toujours pris nos sous, le mardi de la Saint-Claude, à la Saint-Martin et à la foire d'août, à nous pauvres Sapérins... Et les mottes de beurre que toutes les femmes d'Aiguebelle goûtaient en faisant la grimace?
    ---
  • En fôra de la pôrta. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Anfořa da la porta.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011
    ---
  • Los/les colors de la bandiéra italiâna, rojo, bllanc et vèrt. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Li couloû d'la bandieřa italiaouna, roudzó, blan è veurt.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011
    nota : I colori della bandiera italiana, rosso, bianco e verde.
    ---
  • Il est abominâbllo y at pllen de renolyes dèns lo prât de la "Chamberiê". [valor : 10]
    ècritura d'origina : Y è abominablo y a plin dè rénolyè dè lo pra dè la Sambèa.
    Règ·ion : Savouè [Tarantèsa]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : C.Duch et H.Béjean - Le patois de Tignes, Savoie - 1998
    nota : C'est étrange; c'est plein de grenouilles dans le pré de la Chambéria.
    ---
  • U cllâr de la luna. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Aou clař d'la lunó.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : Ce.S.Do.Me.O.
    Sôrsa : AA.VV. - Dizionario Giaglionese - 2011
    nota : Al chiaro della luna.
    ---
  • Il at trovâ un abri dens una bârma pœr s'abritar de la plloge. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Al a trovâ oun abrit' dèn na barma pé s'abritâ dè la plozi.
    Règ·ion : Savouè [Tarantèsa]
    Grafia : CONF, Grafia de Conflan.
    Sôrsa : C.Duch et H.Béjean - Le patois de Tignes, Savoie - 1998
    nota : Il a trouvé un abri dans une grotte pour s'abriter de la pluie.
    ---
  • La bise en rognent sàgogne La pôrta de la mêson; Fela, fela ta cologne Pendent la môrta sêson. [valor : 10]
    ècritura d'origina : La bise êin rônnêin segogne La pourta de la mâison; Fela, fela ta cologne Pêindêint la mourta saison.
    Règ·ion : Savouè [Chamberien]
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Amélie Gex - Poésies et contes de Savoie - EMCC - Lyon - 2012
    nota : La bise en grondant secoue La porte de la maison; File, file ta quenouille Pendant la morta saison.
    ---
  • Ou qu'o pllôt ou vint de la bisa, Nen vint tant que a la chemisa. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Un coh kou pioh ou ven de la biza, N'en vien tanque a la ciumigea.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.481 a la pâge 176 du lévro)
    nota : Quand il pleut ou souffle de la bise, Il en vient jusqu'à la chemise.
    ---
  • Biotât de la fèna, merior d'un fôl. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Bottà de ra fenna, meuriou d'un fou.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.621 a la pâge 241 du lévro).
    nota : Beauté de la femme, mirori d'un fou.
    ---
  • De la grant biotât que ils aviant non lyé éret sembllent que lo solo quand il est en sa plles grant cllartât et biotât, fut mâques un pou de chousa u regârd de la grant biotât que avinat les sents que ele vêt de joûta sè de totes pârts, et dessus come en l'êr. Totes vês ele non o vêt pas dês uelys corporâls màs en èsprit; et vêt son côrps al liét a ben pou sembllâbllo al côrps môrt. [valor : 10]
    ècritura d'origina : De la grant beuta que il aveunt non li eret semblanz que li selouz quant il est en sa plus grant clarta et beuta, fut maques hun po de chosa au regart de la grant beuta que aviant li saint que illi veit dejota sei de totes pars, et de sus come en l'air. Totes veis illi non o veit pas des heuz corporaz mays en espirit; et veit son cors el leit a bein po semblablo al cors mort.
    Règ·ion : Biôjolês
    Grafia : MdOingt, Marguerita d'Oingt
    Sôrsa : LA VIA SEITI BIATRIX VIRGINA DE ORNACIU - Duraffour, Gardette et Durdilly - Les Œuvres de Marguerite d'Oingt - Paris - 1965
    nota : Quant à la grande beauté qu'ils avaient, il lui semblait que le soleil, quand il est dans son plus grand et plus bel éclat, n'était que peu de chose en face de la grande beauté des saints qu'elle voyait à côté d'elle, de toutes parts et au-dessus d'elle comme dans l'air. Toutefois elle ne les voyait pas avec les yeux de la chair, mais en esprit; et elle voyait son corps dans le lit presque semblable à un corps mort.
    ---
  • L'agouelye du bât. L'agouelye de chôçons. Les agouelyes de la motra. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ou'aoule dou ba. Ou'aoule de tsouson. j-aoulé da mótra.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : "L'aiguille du bât" poinçon très fort pour percer le cuir. L'aiguille à (tricoter les) bas. Les aiguilles de la montre.
    ---
  • Lo mucent de la via. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo meussen de la via.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : La fin de la vie, le moment où la vie décline rapidement, la vieillesse.
    ---
  • Atôrn a lo côl d'la chemise o sè butâvet un piquèt fêt CON/ENTO lo fil de coton varcanâ a lo crochèt. Lo fil de coton ils lo 'chetâvont CEN DE la "Noasquina" qui avêt lo negoce uprés a la banca nœva. La "Noasquina" él éret brâva et, se quârque fèna él possêt gnint PAGAR, él sè contentâvet d'un pouc de bouesc, d'un pouc de trifoles ou de quârques kilos de quegnes. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Atòr a lo col dla tchumizi ô se butavet en pifèt fait CON (entù) lo fil de coton varcanà a lo croquèt. Lo fil de coton i lo tchètavont da (sen/fen de) la "Noasquina" qui aveit lo negofi apìa a la banca neva. La "Noasquina" i eret brava e, se carque fenà i poseit gnent pagar, i se contentavet d'en poc de bohc, d'en poc de trifole o de carqui quilo de quegne.
    Règ·ion : Valâdes Arpitanes du Piemont
    Grafia : BREL/Cefp (Grafies fonètiques vâldotênes)
    Sôrsa : Scuola Elementare di Ronco - EFFEPI - Lo cohtum dla Val Soana - 1985/2020.
    nota : Intorno alla scollatura della camicia si metteva un pizzo fatto con filo di cotone lavorato all'uncinetto. Il filo di cotone si comperava dalla "Noaschina" che aveva il negozio vicino alla nuova banca. La "Noaschina" era brava e se qualche donna non poteva pagare, si accontentava di un po' di legna, di un po' di patate o di qualche chilo di castagne.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche