Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 14850
carnâjo, carnâjos
definicion
-
  • nom mâcllo [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • carnage, carnages [valor : 10]
    ---
  • carneficina, carneficine[valor : 10]
    ---

Variantes

  • carnâjo, carnâjos [Vls] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : carnazo
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Aldrèdè dè Candi - Pachatéin - 1982 Web d'entèrèt :
    ---
  • carnâjo, carnâjos [VdA] [valor : 10]
    Ècritura d'origina : carnadzo
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Tobie - 1859 Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Cél rê, contre les Juifs, est venu furiœx De cen que, dens son camp, un ange du Bon Diœ 'L at fêt, dens una nuet, un tèrribllo carnâjo. Il fét muerre les Juifs adonc en èscllavâjo, Et de les entèrràr dèfend èxprèssament, Sot pêna de subir la môrt pœr châtiment. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ci rei, contre le Juif, l'est venu furieu De cen que, din son camp, un andze di Bondzeu La fét, din euna nét, un terriblo carnadzo. Et feit mouere le Juif adon in esclavadzo; Et de le s-interré defen espressamen, Sous peina de subi la mort pe tsatimen.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Tobie - 1859
    nota : Ce roi, contre les Juifs, devint furieux Ensuite de ce que, dans son champ, un ange du Bon Dieu Avait fait, das une nuit, un terrible carnage. Il fait mourir les Juifs alors en esclavage, Et défend expressément de les enterrer, Sous peine de subir la mort en châtiment.
    ---
  • Robatens-nos tuéts du rire, Coment des grôsses burriéres. Pensens pas més ux misères, Ux carnâjos et ux guèrres. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Rôbatéin nô tuéss dou réirè, Comè dè grouchè bôréirè. Péinchéin pa mi y mizèrè, Y carnazo è y guèrè.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Réijéin! - Pachatéin - 1982
    nota : Roulons-nous tous de rire, Comme de grosses barattes. Ne pensons plus aux misères, Aux carnages et aux guerres.
    ---
  • Sur lo globo, un carnâjo, Dure depués gouéro d'âjo? Celya des montagnes sortéssont Des mèrs; d'ôtres disparéssont. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Chô lo globè, ôun carnazo, Dôurè dèpoi ouéro d'azo? Hlia dè môuntagnè chôrtèchôun Di mèr; d'âtrè désparèchôun.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Rey Alfred - Alfrèdè dè Candi- Comèin comprèindrè? - Pachatéin - 1982
    nota : Sur le globe, un carnage, Dure depuis combien d'âges? Ici des montagnes surgissent Des mers, d'autres disparaissent.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche