Lo trèsor Arpitan

Nôva rechèrche

Dedens la parola
La gramatica
parola n.: 13241
balyér
definicion
1) sinonimo de "donar"; 2) Fére passar quârque-chousa a quârqu'yon (Biôjolês); 3) ...
nota
1) Donner la vie "aviar" (répandu, avec var.); 2) Donner une poignée de main = "pouegnatar"; 3) Donner à bail = "afèrmir"; 4) Donner des coups de couteau = "cutelar"; 5) Donner des coups de tête = "pocar" (chèvres) (Lyon, Ain); 6) Donner des coups de coude = "codeyér" (pas gén.); 7) Donner des coups de fourche = "forchiér" (pas général); 8) Donner une correction parfois = "ètrelyér/dèculotar" (pas général).
  • vèrbo 1 b [-(i)ér : lèssiér] [valor* : 10]
en Francês en Italien sinonimos
  • bailler [valor : 10]
    ---
  • donner [valor : 10]
    ---
  • dare[valor : 10]
    ---
  • donare[valor : 10]
    ---

Variantes

  • balyér (GE) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : barra
    Règ·ion : Geneva
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : ATHENA - Pierre Perroud Web d'entèrèt : http://www.dizionariogiaglionese.it
    ---
  • balyér (Dfn) [valor : 10]
    Ècritura d'origina : baille
    Règ·ion : Dôfenâ
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : François Blanc dit La goutta - Grenoblo Malhérou (1733)- Éditions des Régionalismes de Cressé - 2010. Web d'entèrèt :
    ---

Frâses

  • Avril frêd balye pan et vin. [valor : 5]
    ècritura d'origina : Avri fret baille pan et vin
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.91 a la pâge 31 du lévro)
    nota : Avril froid donne pain et vin.
    ---
  • Preyens lo Bon Diœ que nos balye lo frêd a la Sent-Vincent, Et lo chôd a la Sent-Lôrent. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Preyèn lo Bondzeu que no baille lo fret a la Saint Vincent, Et lo tsaat a la Saint Lorèn.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.292 a la pâge 85 du lévro)
    nota : Prions le bon Dieu afin qu'il nous donne du froid à la Saint-Vincent, Et de la chaleur à la Saint-Laurent.
    ---
  • La libèrtât tot-un a tuéts nos est balyêye, Màs sos plles grôs bienfêts pôvont pas passàr Bard. L'èscllâvo 'l at sa lengoua; a nos est tôtâye, Sens-nos de la patria agouétiês por bâtârds? [valor : 5]
    ècritura d'origina : La libertà teuteun a tseut no s-est baillàye, Më se pi grou bienfé pouvon pa passé Bard. L'esclavo l'at sa lenga ; a nò, no s-est toutàye, Sen-nò de la patrìa aveitsà pe batar?
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA VALDOTEINA, 1862
    nota : La liberté pourtant nous est donnée à tous; mais ses plus grands bienfaits ne peuvent pas passer Bard. L'esclave a sa langue; à nous, elle nous est enlevée; Sommes-nous de la patria regardés comme des bâtards?
    ---
  • Uv(r)éd la pôrta por balyér d'êr. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Uvède a pòrta por balye d’è!
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes (227)
    ---
  • Ye t'é prod rencontrâ hièr, mas t'âs tant changiê que y'é pas balyê fê que t'éres tè! [valor : 1]
    ècritura d'origina : Yoù t’é proeu rëkontrô yè, meïn t’â tan tsandzya ke y’é pâ balya fai ke t’irë toù!
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Dict. du patois de Bagnes (310)
    ---
  • 'L est pas lo champ que balye a pecàr, 'l est la sapa et lo piaton. [valor : 1]
    ècritura d'origina : L'est pà lo tsan que baille a pequé, l'est la sapa et lo piaton.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.387 a la pâge 134 du lévro)
    nota : Ce n'est pas le champ qui donne à manger, c'est la pioche et la charrue.
    ---
  • Poua-mè, liye-mè, sapa-mè, chaplla-mè la frapa; je tè faré menàr la japa. Poua-mè, liye-mè, sapa-mè, chaplla-mè la frapa, beta-mè de druge u cul; je tè faré balyér lo bète-cul. [valor : 1]
    ècritura d'origina : Poua-mè, llia-mè, sappa-mè, tsapla-mè la frappa; dze te fari meine la dzappa. Poua-mè, llia-mè, sappa-mè, tsapla-mè la frappa, betta-mè de dreudze i cu; dze te fari baillé lo betecu.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.406 a la pâge 145 du lévro)
    nota : Taille-moi, lie-moi, remue la terre autour de moi, coupe-moi les sarments; je te ferai babiller. taille-moi, lie-moi, remue la terre autour de moi, coupe-moi les sarments, engraisse-moi; je te ferai faire la culbute.
    ---
  • Neblla que réste en l'êr balye bâs d'égoue. [valor : 1]
    ècritura d'origina : Nebbia que reste in l'air baille bà d'éve.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Joseph Cassano - La Vie Rustique et la Philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains - 1914 (Vére proverbo n.452 a la pâge 168 du lévro)
    nota : Brouillard qui reste en l'air donne en bas de l'eau.
    ---
  • Vos devriâds ben avêr de la vèrgogne De mè vegnir balyér tant de bèsogne, Câr je m'en vé vos dèvetir tot/tôs nus, Et a vos fâre a tôs montrar lo cul." [valor : 10]
    ècritura d'origina : Vos devria bin avai de la vergogne De me vegni bailli tan de besogne, Car ze m'an vai vo deiveti to nu, Et vo faré à to montra le cu."
    Règ·ion : Geneva
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : La Chançon de l'Èscalâda - 1603 - Cél qu'est lé-'h-hôt. Strofa 52. (http://athena.unige.ch/athena/helvetia/cqlaino.html)
    nota : Vous devriez bien avoir de la vergogne De venir me donner tant de besogne, Car je m'en vais vous dévêtir tout nus, Et à tous vous faire montrer le cul."
    ---
  • Balyér un surméniom a quârqu'un. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Baillé un seurmegnon a quatsun.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Affubler quelqu'un d'un surnom.
    ---
  • Desot cét mâbro bllanc, 'l est entèrrâ l'homo plles avâro de la cœmena que 'l est môrt lo dèrriér jorn de l'an pœr pouere de balyér de trêna d'an a sa parentâ. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Désot ci mabro blan, l'est interrà l'ommo pi avare de la quemeuna, que l'est mor lo dèrë dzor de l'an po pouëre de baillé de treinadan sa sa parentà.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Sous ce marbre blanc repose l'homme le plus avare de la commune; il est mort le dernier jour de l'an, parce qu'il avait peur de donner des étrennes à sa parenté.
    ---
  • 'L est trop parcimoniox pœr tè balyér quârque-chousa. [valor : 10]
    ècritura d'origina : L'est trop parcimoniaou pe te baillé quaque tsousa.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Il est trop parcimonieux pour te donner qualque chose.
    ---
  • Les avârs âmont mielx lèssiér pèrdre que de balyér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : è j-avâa anmon méi achye pédré kyé dé bale.
    Règ·ion : Valês
    Grafia : GFON.VALÊS, Grafia fonètica valêsana
    Sôrsa : Christophe Favre et Zacharie Balet - Lexique du Parler de Savièse - Berne - 1960
    nota : Les avares aiment mieux laisser se perdre [leur avoir] que de le donner.
    ---
  • Cél châtél, cela tor, pas lluen de l'agonia, Montrâvont quâsi pas de traces des vivents: Màs què lyœr manque-t-o? Manque la sègnoria. Lo Baron de Sent-Pierro arreve franc a temps Pœr lyœr balyér la nobllèsse et la via. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Ci tsâtë, cella tor, pa llioin de l'agonìa, Moutràvon case pa de trace de viven: Më que l'ei manque-t-ë? Manque la sègneurìa. Lo Baron de Saint-Pierre arreuve fran a ten Pe lei baillé la noblesse et la vìa.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LO TZEMIN DE FER, 1886
    nota : Ce château, cette tour, pas loin de l'agonie, Ne montraient presque pas de traces des vivants: Mais que leur manque-t-il? Il leur manque un seigneur. Le Baron de Saint-Pierre arrive juste à temps Pour leur rendre la noblesse et la vie.
    ---
  • Pœr balyér de corâjo ux vaches pœr sè batre, U bouél lyés vant portàr, sensa lo dére a d'ôtros, Una demié sèlyê d'avêna pœr lèchon, Ou ben lyés balyont bêre un pàr de quarterons. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Pe baillé de coradzo i vatse pe se battre, I baou li van porté, sensa lo dëre a d'âtre, Euna demi ceilà d'aveina pe letson, O bin lei baillon beire un per de quarteron.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE, LA BATALYE DES VACHES A VÈRTOSAN, 1858
    nota : Pour donner du courage aux vaches qui vont se battre, On va leur porter, à l'étable, sans le dire à d'autres, Un demi seau d'avoine à lécher; Ou bien, on leur donne à boire une paire de quarterons.
    ---
  • Balyér l'alèrta. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Baillé l'alerta.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Donner l'alerte.
    ---
  • Lo vèrd forél s'en vint, d'un êr tot a-la-via, Pœr balyér de travâly u pouro laborœr; U galop, vat rèssiér la campagne endormia, Et 'l èpate pertot et les fôlyes et les fllœrs. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Lo ver forrië s'en vin, d'un air tot allavìa, Pe baillé de travail i pouro laboureur; I galop, vat rèché la campagne indormìa, Et l'epàte per tot et le foille et le fleur.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : GDÔ, Grafia d'un ôtor.
    Sôrsa : Abbé Jean-Baptiste CERLOGNE - Le quatro seison - 1859
    nota : Le vert printemps vient, d'un air tout éveillé, Pour donner du travil au pauvre laboureur; Au galop, il va réveiller la campagne endormie; Et il répand partout et les feuilles et les fleurs.
    ---
  • J'é bèle falu lyé balyér rêson. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Dz'i belle fallu lèi baillé rèison.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : J'ai vraiment dû lui donner raison.
    ---
  • Prétàr de bon-lèf. Balyér de bon-lèf. Édiér de bon-lèf. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Prëté de bonlèi. Baillé de bonlèi. Éidzé de bonlèi.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Prêter volontiers, sans difficultés. Donner volontiers. Aider volontiers.
    ---
  • Mè fôt lyé balyér rêson, per ôtro s'emmalusse. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Me fat lèi baillé rèison, pératro s'inmaleuche.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDVP
    nota : Je dois lui donner raison, sans qoui il va se facher, se mettre en colère.
    ---
  • Balyér pecàr de cousses ux vaches pœr les emmolyér. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Baillé pequé de couche i vatse pe le s-inmeillé.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Donner des courges aux vaches pour les rafraîchir.
    ---
  • Passa mè balyér lo voualyo. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Passa me baillé lo vouaillo.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Passe m'appeler.
    ---
  • Balyér des vouénos. [valor : 10]
    ècritura d'origina : Baillé de vouino.
    Règ·ion : Vâl d'Aoûta
    Grafia : NDPV, Nouv. Dic. de Patois Vald.
    Sôrsa : NDPV
    nota : Pousser des cris aigus.
    ---

* La valor, quand at una significacion, reprèsente lo dègrâ [1-10] d'adèrence d'un atribut a la parola.

Nôva rechèrche