Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : acapitar/capitar
31272

definicion : -

  • Italien : capitare
  • Gramatica : vèrbo 1 a [-ar : chantar]
  • Varianta : acapitàr [VdA]
  • Varianta : encapitàr [Pie]
  • Varianta : capitar [Pie]
  • Varianta : capitàr [Pie]
  • Frâsa : "Sensa sôrtre d'enchiéz sè, un "sieoutsai" pôt savêr tot cen que capite desot lo solely" 'l ére mâques una frâsa vouéda dens los/les anciàns temps quand la tècneca 'l ére pas dèvelopâye; bien qu'a noutra època de tècneca dèvelopâye, cen sêt/seye rèalisâbllo, cés que aquerésont vreyament una partia du savêr, sont, dens tot lo mondo, cés que sont gllètâs a la prateca.
  • Frâsa : Se encapite.
  • Frâsa : Et il est justo quand cés aront aqueri de "savêr" a travèrs la prateca et que lor "savêr" serat étâ transmês u "sieoutsai", avouéc lo moyen de l'ècritera et de la tècneca, que lo "sieoutsai" posserat, endirèctament, "savêr tot cen que capite desot lo solèly".
  • Frâsa : En d'ôtros tèrmos, il capite que les idâs, tèories, pllans ou projèts, tâls qu'ils sont étâs èlaborâs a l'origina, corrèspondont pas a la rèalitât, seye parcièlament seye totâlament, et sont pacièlament ou totâlament fôx.
  • Frâsa : Il capite sovent, pas-muens, que les idâs retardont sur la rèalitât, et cen porquè la cognessença humèna sè trove limitâye per de nombroses condicions sociâles.
  • Frâsa : Dens son dèvelopement, un procèssus objèctif est pllen de contradiccions et de lutes, la méma chousa capite u mouvement de la cognessença humèna.
  • Frâsa : Aprés cen que 'l est acapitâ, 'l at apelyê lo chemin de mêson et 'ls ant pas tornâ lo vêre.
  • Sinonimo : arrevar