Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : Arpetan, Arpetana, Arpetans, Arpetanes
26673

definicion : -

  • Francês : arpitan, arpitane, arpitans, arpitanes
  • Francês : francoprovençal, francoprovençale, francoprovençals, francoprovençales
  • Italien : arpitano, arpitana, arpitani, arpitane
  • Italien : francoprovenzale, francoprovenzale, francoprovenzali, francoprovenzali
  • Gramatica : adjêctif
  • Gramatica : nom
  • Varianta : arpetan, arpetana, arpetans, arpetanes
  • Varianta : francoprovènçâl, .., ..., francoprovènçâles
  • Frâsa : Coment nen sortir? La rèponsa est très simplla, mas empllique un engagement sèriox. Nos fôt pensar por tot lo payis arpitan a una ortografia que seye comena et condivisa. Quârque-chousa que, en tot lo domêno lengouistico, possésse pèrmetre una lèctura avouéc pllèsir, concentrâye sur les idês comunicâyes, sens l'embarras continuèl de devêr indentifiyér sillaba aprés sillaba. Porquè j'é emplleyê la parola ortografia? Perce que l'ortografia est lo sol chemin por avêr un pouent comon de rèfèrence. Por l'amôr de Diô, que seye cllâr, châcun a son velâjo continuerat atot sa grafia, mas u moment de publleyér, a la pllace de betar a coutâ de la sina bèla poèsia una traduccion en italien ou en francês, beterat la transcripcion en ortografia de rèfèrence.
  • Frâsa : Ans d’aprés avens fêt un groupo de travâly, entèrnacionâl! Ensems l’effepi et tôs les parlants lengoua francoprovènçâla, por trovar una codificacion comena: ux jorns enqu'houé sens pas oncor arrevâyes.
  • Frâsa : Ma lengoua, lo Jalyonês, est na varianta des parlars francoprovènçâls, lyé sè barjaque quâse la méma u mié de la Vâl Suésa (fin) de Jalyon, Graviére et en Vâl Cèniclla fin a l’entôrn de Turin ples ou muens coutaminâ du piemontês.
  • Frâsa : Arpitan vôt dére ples que francoprovènçâl, vôt dére ècrire dens una lengoua méma que lyé pâsse les mile dialèctes francoprovènçâls, et "porét" portar-nos a étre "liesu" dens tôs les confins de les parlars francoprovènçâls.
  • Frâsa : (En) supèrant les dificultâts d'una gramatéca que lyé ègziste pas, les ruses continues sur les grafies, y sens! Gouéro de parlants les mile dialècts francoprovènçâls ècriont!
  • Frâsa : "Se t'ècris ol est porquè te vôs que quârqu'un liéseye, se t'ècris ol est por condivisar tes èmocions, tes idês, tes èsperances atot d'ôtros" cen vos ècrit mon amis Fllorant Corradin déns lo romans "lo temps" en ècritura supradialèctâla arpitana.
  • Frâsa : 'Bien fére et lessiér dére' est la devisa des Rèdactors du Trèsor Arpitan.
  • Frâsa : Quand pârlo de vivre francoprovènçâl suenjo a cen, alôra se y'é magon pœr cét temps passâ a-yô la parola lyé vâlet, tochiér-sè la man 'l ére un contrat, les gens sè édâvont.
  • Frâsa : ... Est en savènt cen que il ât passâ ça gent et ANQUE en rèspèct pœr lor, parlàr enqu'houé de vivre francoprovènçâ.