La Parola : envitar
17720
        definicion : -
        nota : envitar (+ pron.) invité de la noce noceyor
            - Francês : inviter	
 
            - Italien : invitare
 
            - Gramatica : vèrbo 1 a [-ar : chantar]
 
            - Varianta : envitàr (Pie)
 
            - Varianta : envitar (Dfn)
 
            - Frâsa : Quand a mè dèlâssiér ma Musèta m'envite,
Je mèto per ècrit ce que la fôla dicte,
N'atendant de ce-lé ni profit ni renom;
Passant mos tristos ans, j'enstruiré mos nevots;
 
            - Frâsa : Vat envitàr ses gens, et ben que s'en revint
Vêt un côrp sensa via a travèrs du chemin.
Il galope a mêson, et lo dit a son pére:
Lé, son pâpa tot setout sât cen qu'il at a fére:
Il sè lève de tâblla, et dit: "Lé, pèrmission!"
Et vat querir cél môrt, l'aduit a sa mêson;
 
            - Frâsa : Galopâdes envitàr parents, vesins, amis...
Que niœn d'entre tuéts lœr manqueye de venir.
Détes-lœr: "De Sarra n'alens fére les noces.
J'é ja betâ, pœr cen, la brochèta a três bosses.
Ana, tè, te lo sâ, fés pués d'aprèstement;
Fé-nen prod, fé-lo bon p'atant que nos serens".