La Parola : enventar
17701
        definicion : -
        nota : enventar (pas général), var. rare encencionar
            - Francês : inventer	
 
            - Italien : inventare
 
            - Gramatica : vèrbo 1 a [-ar : chantar]
 
            - Varianta : enventàr (Pie)
 
            - Frâsa : Lo nom francoprovènçâl o l’est étâ enventâ du profèssor Graziadio Isaia Ascoli dens lo 1873 mas-que por dèfenir la lengoua, et pas justo parlar de francoprovènçâl cœme raça mas ora tués diont francoprovènçâl assé lo tèrritouère dèlimitâ de la lengua.
 
            - Frâsa : Y'é comenciê a ècrire tants ans féts, a ma maniére, enventâ de mè. Aprés dens les ans huétanta y'é fêt d’ècoula, grâce u profèssor Tullio Telmon et l’univèrsitât de Turin avens emparâ un codex d’ècritura; ensems l’ami Valerio Tonini avens fêt un abècèdère.
 
            - Frâsa : Una lengoua mâques barjacâ 'l at besouen d'una transcripcion fonètica, y'é de-long ècrit avouéc lo sistèmo enventâ du profèssor Arturo Genre, adoptâ per l'Univèrsitât de l'ètudes de Turin.
 
            - Frâsa : Mas enventens pas ren de nôvo, il ére jâ parely un côp, la globalisacion, la spècialisacion nècèssèra dens lo mondo tècnologic 'l ât portâ a ses dirèccions que 'l ant jamés valu pœr noutra montagna.