Nôva rechèrche

Vêre tot

La Parola : la / a l' (a -)
12304

definicion : -

  • Francês : à la, à l'
  • Italien : al alla
  • Gramatica : prèposicion articulâye
  • Frâsa : Gèrman lo talyor alâve tués/tuéts los/les jorns dromir a l'hora des gelenes et sè rèchiéve u chant du pôl.
  • Frâsa : A C PERTOT: 'L ére (un) juè que ils ant ben trovâ, de veriér en tôrn a una mêson ou doves/três mêsons. Un o parte-t a la drêta e un a l'êchota. Quand que arreviânt d'icé qu'aviânt partis, lo côp d'aprés vêsiânt la côrsa a l'encontrèrœ cél qu'o gagnâve o 'l avêt gagnê et céls gagnânt pas ... lo mémo vêsiânt doux/três côps fin que un 'l arrévâve a gagnér.
  • Frâsa : Ceto côp, le chemin étêt barrâ avouéc des branches de bouésson. Tœta la nœce s'arrètét devànt. Il n'y avêt pas moyèn de pâssâr sèn sè dèfripâr. Bièn sûr que la rœba et le vouèlo de la mariâ ne serant pas arrevâs tœt èntiérs a l'égllése.
  • Frâsa : Lo bonhor il vint pas du defôra. Il est lé quand sè tochont doux côrs. L'ami arreve a l'hora, des viâjos por panar les pllors.
  • Frâsa : Mont-Cendro, Mon-Thou, Mont Verdon, Três gèants que n'en fant que yon Sè hiôssont a l'enveya, per vêr de louen Liyon.
  • Frâsa : Il est a l'angonie.
  • Frâsa : J·ouyér a la rouèla.
  • Frâsa : Alàr a l'armôna.
  • Frâsa : Alâr a l'abada.
  • Frâsa : Arpitania a la rage. V. Arpitania abada.
  • Frâsa : Quand trone du mês d'Avril, Bllât a la grange, vin u(x) barral(s).
  • Frâsa : Preyens lo Bondiô que nos balye lo frêd a la Sent-Vincent, Et lo chôd a la Sent-Lôrent.
  • Frâsa : A C PERTOT: 'L ére (un) juè que ils ant ben trovâ, de veriér en tôrn a una mêson ou doves/três mêsons. Un o parte-t a la drêta e un a l'êchota. Quand que arreviânt d'icé qu'aviânt partis, lo côp d'aprés vêsiânt la côrsa a l'encontrèrœ cél qu'o gagnâve o 'l avêt gagnê et céls gagnânt pas ... lo mémo vêsiânt doux/três côps fin que un 'l arrévâve a gagnér.
  • Frâsa : La clarinèta, qu'étêt acotemâ a ceto manèjo, rèpliquét en patouès: "T'és vèxê de ce qu'ils ne t'ont pas dét de venir a la nœce."
  • Frâsa : Fés ta buya a lena dura, se te vôs que lo linjo change et réste rêd; a la lena novèla lo linjo vint fllojo.
  • Frâsa : J'alens a la bôrna du sàlvâjo?
  • Frâsa : Les vaches ols sont a la rage.
  • Frâsa : Per sos/ses enfants il at de la tendrèsse, A ben volu sè butar a la brèche Et renvèrsar los/les ènemis mordents Que vegnévont fâre los/les arrogants.
  • Frâsa : Ux cardinâls et a la cardinalye, Ux èvèques et a la cafardalye, Que los/les ariont ècorciês tot/tôs vifs; Sur des charbons ils los/les ariont rutis.
  • Frâsa : A pêna rassurâs de la pouer de la pèsta, Creyent d'avêr fllèchi la colèra cèlèsta, Los/les pouros habitents de tot lo Dôfénâ Viviant, tant bien que mâl, du jorn a la jornâ.
  • Frâsa : Los/les Égouabèlencs? 'Ls ont tot lo temps prês noutros sous, lo/le demârs de la Sent-Llôdo, a la Sent-Martin et a la fêre d'oût, a nosôtros pouvro Sapèrencs... Et les malotes de burro que totes les fènes d'Égouabèla agôtâvont en fassent la trogne?
  • Frâsa : Refren Bréne l'avanc, bréne le sôge Le quinçon volate a la plloge Bon! Màs l'âbro et l'usél chanteront Quand les pipètes revindront.
  • Frâsa : Refren Bllanchét los/les boués, bllanchét la palye! Lo/le gllas pendœlye a la muralye Bon! Màs palye et boués revèrdiront Quand les pipètes revindront!
  • Frâsa : De inqué salyont tués/tuéts les bens qui pôvont étre. De inqué salyêt la veré sapience per laquâla totes chouses sont fêtes et crèês. Iqué éret la pouessience a la cui volontât totes chouses sè encllinont. De inqué salyêt una si grand doçor et una si grand reafèccion que les anges et les ârmes étiant si repèssues que eles ne "pôvont" outra ço dèsirar nèant.
  • Frâsa : Lo devouèr veretâbllo de la cognessença consiste a s'èlevar de la sensacion a la pensâ, s'èlevàr de la tant que a la comprèhension progrèssiva des contradiccions entèrnes des chouses, des fenomènos tèls qu'ils ègzistont objèctivament, tant qu'a la comprèhension de lors louès, de la lièson entèrna des divèrs procèssus, a dére qu'il consiste a arrevàr a la cognessença logeca.
  • Frâsa : Ou qu'o pllôt ou vint de la bisa, Nen vint tant que a la chemisa.